Quina importància donem a la component social de l’energia?

Per: David Maruny

L’energia –com l’aigua- és indispensable per viure i, per tant, esdevé un element central a la nostra vida i al conjunt de la societat: l’hem de fer servir i gaudir dels beneficis que ens aporta (llum, escalfor, transport, connectivitat,…). Però ho hem de fer sabent que té impactes que són globals sobre la salut, el medi ambient i les oportunitats d’igualtat social.

Hi ha tres estratègies per reduir l’impacte de l’ús que fem de l’energia: intentar utilitzar només aquella energia que ens és necessària a cada moment i circumstància, minimitzant l’energia que habitualment malgastem;  iniciar un procés de millora de l’eficiència energètica d’aparells i instal·lacions que utilitzem (ja siguin llums, neveres, calderes o vehicles);  i utilitzar energia produïda amb recursos renovables.

No descobrim res nou si diem que les tres estratègies són complementàries, però l’esforç necessari –i continuat- per conscienciar persones i comunitats de persones en l’ús òptim de l’energia fa que sovint es prefereixi anar per feina i centrar els esforços en l’eficiència energètica utilitzant un model de negoci que en alguns casos automatitza el control de les instal·lacions fins al punt de fer irrellevant la intervenció de les persones en la gestió energètica bàsica. Aquesta manera de gestionar l’ús de l’energia segurament aconsegueix reduir molt el seu consum (a canvi d’inversió i de residus –el material substituït-), però prescindeix de la component social i perjudica la conscienciació en un moment clau de necessària transformació del model energètic. Com passa sovint, aquesta estratègia no té en compte l’impacte a futur de basar les accions exclusivament en funció del benefici econòmic a curt termini.

A Tarpuna tenim clar que un procés durador d’optimització energètica d’una família, d’una comunitat o d’una organització s’inicia aprenent a percebre i a gestionar l’energia que utilitzem posant èmfasi no només en els avantatges ambientals i econòmics, sinó també tots aquells de caràcter social, de participació, de solidaritat. I treballem amb comunitats descobrint plegats elements d’eficiència i com utilitzar-los de forma selectiva com a complement (no substitució) i reforç de la responsabilitat de gestió personal.

Lògicament, els impactes de l’energia que fem servir es minimitzen també utilitzant energia renovable, evitant primer l’ús excessiu d’energia que no és útil perquè d’aquesta manera a igualtat d’instal·lacions renovables més persones se’n poden beneficiar. De totes maneres, el model d’implantació de l’energia renovable que s’ha promocionat els últims anys a casa nostra s’ha basat fonamentalment en la rendibilitat econòmica assegurada i s’ha convertit en un producte financer més que no pas la conseqüència d’una conscienciació social. Enlloc de començar a generar energia renovable a gran escala en indrets del nostre planeta on escasseja i és molt cara pel seu nivell de vida, o a benefici de les famílies vulnerables del nostre entorn per generar oportunitats d’igualtat social, hem començat per voler-ne treure un elevat rendiment econòmic.

Actualment estem assistint a una autèntica batalla d’extrems:  els del negoci energètic de sempre (grans, molt grans) intentant conservar els privilegis que els reporta la generació centralitzada a partir de fonts d’energia convencionals,  contra els que defensen amb convicció la socialització de la producció d’energia renovable com a element d’estalvi.  Per defensar el negoci actual, les grans empreses energètiques fan els ulls clucs i lluiten contra propostes reals, tècnica i econòmicament viables (i inevitables a futur) que farien més eficient i sostenible tot el sistema energètic. En contraposició alguns defensors de l’autoproducció amb energia renovable sovint contemplen o expressen l’opció de viure energèticament aïllats de la resta de la societat, mitjançant plaques solars fotovoltaiques i bateries d’acumulació, amb l’esperança que aviat serà econòmicament rentable, però prescindint de la descarada ineficiència d’aquest model, que a més té el risc de ser insolidari amb aquells que no tinguin les condicions per accedir-hi, que no són només econòmiques.

El que hauria de ser més important del debat és quin model energètic és socialment just i ambientalment sostenible i com hem de posar-hi rumb partint de la realitat actual, però la guerra d’extrems que s’està lliurant fa que s’acabi parlant bàsicament en termes de benefici econòmic particular, desvirtuant la complexitat del problema. Des de la iniciativa Estalvicoop de Tarpuna intentem aprendre conjuntament per què és important no només la vessant ambiental i econòmica de l’energia sinó també la seva vessant social. Deixem per un altre dia ampliar el resultat de tot aquest aprenentatge i les propostes que en sorgeixen.