L’agricultura urbana i les ciutats

Sota el paraigües d'agricultura urbana s'han desenvolupat moltes iniciatives diverses, algunes de caràcter lúdic, altres més productives o socials. Cal conceptualitzar què és l'agricultura urbana, una mena d'oxímoron que expressa la relació entre dues realitats aparentment oposades però que en realitat són complementàries i així ha estat històricament. El terme agricultura urbana es pot entendre a partir de diferents formes de relació i connexió, ja sigui per què l'agricultura ocupa l'espai urbà o bé per què l'agricultura està en connexió directa amb l'ecosistema urbà. Probablement aquest segon concepte d'agricultura urbana té més potencial i  interès i amb el que treballem des de Tarpuna.

Per tenir en compte l'agricultura urbana o periurbana en la planificació de les ciutats cal conèixer les particularitats de la producció agrària i els seus potencials impactes productius. Aquests impactes no s'han de mesurar només en la producció d'aliments, si no també l'impacte social i ambiental que poden generar els espais productius agraris. L'ocupació, la formació,  la teràpia per a col·lectius amb necessitats socials, són també elements beneficiosos per a la societat que es poden mesurar amb indicadors socioeconòmics i, per tant, poden convertir l'espai agrari en generador de serveis i benestar. Qualsevol proposta de desenvolupar projectes d'agricultura urbana, ja sigui amb l'objectiu d'impacte social o amb un objectiu més productiu haurà de partir d'un estudi acurat dels elements mediambientals que influencien en la producció que són principalment la disponibilitat i qualitat de l'aigua i la qualitat del sòl. Aquest darrer és sovint un factor crític en espais urbans i periurbans que han patit la degradació i contaminació del sòl per efecte de l'activitat humana.

Per: Josep Maria Vallès

Els sectors agraris amb més potencial d'impacte social i també amb més potencial d'impacte productiu són aquells que requereixen més mà d'obra, com és el cas de la horta en regadiu. Però el manteniment d'aquests espais depèn fonamentalment de l'ús i implicació de les persones que el cultiven. És per això que cal fer una valoració molt acurada i real de la demanda d'ús, la organització social de la producció i la viabilitat econòmica dels projectes d'agricultura urbana. Aquest és un element fonamental dels projectes d'espais agrourbans que sovint no es té prou en compte. Val la pena tenir en compte diferents models d'organització i de gestió de l'ús de la terra. Des de Tarpuna hem impulsat projectes col·laboratius amb models d'organització diversos, més o menys comunitaris en l'ús de la terra i amb estructures i suport extern més o menys intens. No existeix un model perfecte aplicable a tots els projectes, però sí existeixen procediments que faciliten l'adaptació de la organització a les persones que hi participen.

L'agricultura als espais propers a les ciutats és una oportunitat per recuperar la relació entre el camp i la ciutat a través del flux d'aliments i també del flux de persones i mà d'obra. Però una relació eco sistèmica entre agricultura i ciutat pot d'incloure un altre element, la matèria orgànica. Un residu problemàtic a les ciutats però un recurs d'enorme valor per a l'agricultura si està ben gestionat. Aquí és on esdevé rellevant el projecte REVOLTA, una proposta innovadora per retornar la matèria orgànica directament del consumidor a l'explotació agrària i del qual us donarem notícies més endavant.

Seguim, doncs, innovant amb l'objectiu de provocar canvis en el model de societat, i l'agricultura és, sense cap dubte, una eina valuosa.