La petjada ecològica del reciclatge

El per què del reciclatge

Hem de reciclar els residus. Aquesta afirmació és una veritat acceptada tot i que no del tot practicada per la nostra societat. Les raons per fer-ho són vàries: evitar la contaminació, reduir les necessitats de matèries primeres i reduir l’impacte sobre el canvi climàtic. En el cas de la matèria orgànica aquesta darrera raó és, probablement, la més important, tot i que no s’ha d’oblidar que alguns minerals que porten els residus orgànics (per exemple, el fòsfor), són un recurs que en el futur pot ser escàs i val la pena reciclar.

L’impacte ecològic del compostatge centralitzat

L’any 2017 vam col·laborar en un estudi en el qual vam determinar que la planta de tractament de Granollers tenia petjada de carboni de 0,26 Tn de CO2 per cada Tn de residu tractat. Cal tenir en compte que aquesta planta produeix Biogàs, el qual té un efecte compensatori sobre les emissions del procés (compensa un 14% de les emissions). Les emissions més importants que genera la planta són la gestió dels residus sòlids que van a l’abocador o a incineració. Aquest residus són deguts a els plàstics i altres impropis que arriben amb la matèria orgànica i que fan inviable que acabin el procés de compostatge. Actualment al voltant del 8% del pes dels residus orgànics són impropis i provoquen que un 40% del residu no es pugui aprofitar.

Els residus enviats a abocador són els que generen més impacte. Això és degut, sobretot, a què quan s’enterren a l’abocador generen metà (CH4), un gas que té un efecte 30 vegades superior al CO2 sobre el calentament global i que ha augmentat molt la seva concentració a l’atmosfera en els darrers anys. En total els residus enviats a incinerar o a l’abocador generen el 80% de l’impacte de la planta. També són molt importants en aquest tipus de planta l’impacte en emissions directes, sobretot de metà, que representa el 20% de la petjada i el consum d’electricitat que és del 8,2%.

Una primera reflexió bastant òbvia és que el principal problema de les plantes de compostatge són els impropis, o sigui, som els ciutadans o empreses que no separem bé els residus orgànics els culpables que la cosa no vagi bé.

Què aporta el compostatge comunitari o descentralitzat?

Compostar els residus directament a casa o bé de forma comunitària és una proposta que alguns de nosaltres practiquem. Evidentment la quantitat de residus que gestionem és molt poqueta comparat amb les grans plantes com la de Granollers, però té avantatges interessants.

Per un costat, com és evident, es redueix la petjada de carboni del transport dels residus i la despesa energètica  i, si fem una correcta aireació de la pila (molt important per evitar l’emissió de gasos com el metà o els òxids de nitrogen), la petjada ecològica per cada Kg de residu gestionat és menor.

Ara bé, l’efecte principal del compostatge casolà o comunitari és que les persones que participen aprenen el cicle del carboni i prenen consciència del problema. Es produeix un canvi de paradigma: el ciutadà que llença el residu en un contenidor marró i se n’oblida del problema per què ja no el veurà mai més, es converteix en un compostaire que gestiona directament el problema i el resol satisfactòriament, això sí, amb esforç i motivació.

Precisament aquest element positiu d’implicació és el valor més gran del compostatge comunitari i és el valor que més li falta al compostatge centralitzat. D’aquí la necessitat de promoure aquest tipus de projectes.

El projecte Revolta

Es tracta d’un pas més en el procés de compostatge descentralitzat i comunitari. Una màquina fa un pre-compostatge del residu amb els següents avantatges:

  • Higienitza els residus, la qual cosa permet gestionar la carn i el peix.
  • Redueix la humitat i, per tant, el residus es pot magatzemar en caixes i recollir-lo un cop al més, no cal, per tant, el transport diari.
  • Es redueix el volum fins a un 80%, la qual cosa redueix el cost de transport i de gestió.
  • No cal tant d’esforç com en el compostatge casolà, la màquina és automàtica i senzilla de gestionar.

Aquesta proposta permet començar a pensar en sistemes de gestió descentralitzats a més gran escala que el compostatge casolà o comunitari. Varis punts on els usuaris realitzin el pre-tractament podrien subministrar residu a pagesos de proximitat que realitzin la maduració del compost i l’aplicació a la finca. D’aquesta manera es pot pensar en sistemes descentralitzats amb la participació de la pagesia.

Això és exactament el que estem intentant impulsar des de Tarpuna i que ja hem començat a aplicar a alguns menjadors escolars i restaurants.

La petjada ambiental del sistema Revolta

Si analitzem la petjada ambiental, aquest sistema assistit per una màquina té un gran inconvenient que és la despesa en electricitat. Aquest inconvenient, però, es soluciona amb relativa facilitat si consumim energia verda a través d’alguna de les vàries empreses i cooperatives d’energia verda que hi ha al mercat i també si afegim el kit solar a la màquina, que permet l’aprofitament directe de l’energia solar i la reducció del consum. Amb aquest supòsit la petjada de carboni ja és inferior que en el sistema descentralitzat.

Cal tenir en compte que el residu recollit necessita un sistema de maduració i que és molt important una bona aeració per evitar l’emissió d’òxids de nitrogen que tenen un efecte hivernacle molt elevat.

Ara bé, la proposta Revolta és una proposta d’economia circular i, com a tal, re-connecta agents i elements i genera impactes indirectes molt interessants:

  • Reducció del transport ja que aquest es realitza en el que s’anomena “logística inversa”, o sigui, s’aprofita el mateix transport del pagès que torna buit després d’haver descarregat les verdures.
  • Representa una revolució a les cuines o menjadors participants que, de cop i volta, reciclen el 100% del residu orgànic amb un 0% d’impropis, per tant hi ha una reducció de les emissions de residus que abans anaven a abocador. Aquest efecte indirecte podria arribar a representar una reducció del 35% de la petjada.
  • El compost resultant del procés de l’alta qualitat i permet el seu ús en agricultura ecològica. Per tant, es pot considerar que hi ha un efecte de substitució d’adobats d’origen químic que pot representar fins a un 16% de reducció de la petjada.
  • L’aplicació de compost al sòl, entre d’altres beneficis, suposa un increment de la matèria orgànica, i per tant del C atrapat en el sòl (el que anomenem efecte embornal de C). Aquest efecte depèn molt del maneig del sòl i de les tècniques de cultiu però pot representar una reducció de fins a un 16% de la petjada de carboni del sistema.
  • L’ús del compost fomenta la producció i el consum del pagès de proximitat. Per un costat pot ser un ajut directe a la seva sostenibilitat econòmica si es valora la feina de gestor de residus i l’ús del fertilitzant i, per l’altre costat assegura la distribució del seu producte i, per tant, fomenta l’alimentació de proximitat i més sostenible. L’impacte que pot tenir aquest efecte depèn de varis factors però si considerem la substitució d’aliments que venen de lluny, com la patata (el 55% prové de França), l’impacte es pot valorar en una reducció del 6% en la petjada del sistema.

En conclusió, si agafem totes les dades més optimistes, el sistema Revolta podria gestionar els residus amb un impacte de -92% del que genera el sistema centralitzat. I, si encara no hi ha prou raons, a un cost per l’administració similar al que té actualment el sistema centralitzat. A què esperem, doncs?