Jornades d’intercanvi entre l’economia social i l’economia mercantil: algunes reflexions i aprenentatges!

Per: Tarpuna SCCL

Durant els passats 27 i 28 de novembre, a Torre Jussana, en el marc de les “Jornades d’intercanvi entre l’economia social i l’economia mercantil: buscant connexions transformadores” (http://tarpunacoop.org/jornades-intercooperacio/), persones a títol individual i com a membres de diverses organitzacions de l’economia social, de l’economia mercantil i d’algunes universitats públiques, vam tenir l’oportunitat de debatre i aprofundir sobre les oportunitats de generar aprenentatges compartits a partir de la interacció i la col·laboració entre persones de projectes i sectors molt diferents.

Hem intentat fer un resum o decàleg amb les principals conclusions dels debats… però no ens hem en sortit 🙁  Així que hem decidit fer uns breus apunts i demanar la vostra ajuda per completar-los. Els presentem a continuació juntament amb una també breu valoració interna sobre l’organització i el desenvolupament de les jornades. Esperem les vostres aportacions durant les properes setmanes !

Les principals idees sorgides durant els debats?

Hi ha hagut força consens en destacar la importància de les “persones” per sobre de les organitzacions, entitats o empreses en les que treballen o a les quals representen. Malgrat els matisos, totes les persones assistents han considerat que la clàssica distinció “bons = entitats de l’economia social” / “dolents = empreses de l’economia mercantil” està del tot superada.

S’ha valorat molt positivament l’evolució que es percep en algunes d’aquestes organitzacions i empreses: d’una banda, semblaria que les empreses privades s’estan apropant als valors propis de l’economia social (importància de la persona i de la seva felicitat, necessitat d’estructures menys jeràrquiques i més horitzontals, rellevància del bé comú i dels propòsits i valors compartits, etc.), malgrat que el seu objectiu prioritari continua sent el capital amb les persones com a mitjà (recurs). D’una altra, totes les persones assistents membres d’organitzacions de l’economia social han coincidit en la necessitat de professionalitzar la seva gestió, d’apropar-la a estàndards propis en teoria de l’economia mercantil, doncs, tot i els principis inspiradors que han de regir el funcionament del sector de l’economia social i solidària, les seves organitzacions han de sobreviure en un entorn extremadament competitiu propi de l’economia capitalista. Sense això, es fa molt difícil “posar la persona al centre” doncs la precarietat econòmica s’acaba imposant.

Hi ha hagut alguns conceptes:

  • col·laboració
  • interdependència
  • intercooperació
  • aprenentatges compartits

presents en tot moment i durant tots els debats. Les presentacions i ponències convidades han fet èmfasi en la seva importància com a element clau per esdevenir projectes veritablement transformadors, a nivell social, ambiental i econòmic. Col·laboració i intercooperació entre persones diferents d’organitzacions i sectors molt diversos, de l’economia social, de l’economia mercantil, de l’acadèmia i de les administracions públiques.

Davant la pregunta de si existeixen “organitzacions diabòliques” amb les quals mai hauríem de col·laborar, sí que hi ha hagut cert debat i punts de vista contraposats. Tot i reafirmar la “rellevància” de la persona per sobre de l’organització en la qual treballa, algunes aportacions han remarcat la importància de no esdevenir “naïfs” i acceptar que no es pot col·laborar amb tothom.

De manera molt resumida, pràcticament totes les persones assistents han coincidit en afirmar que allò rellevant que hem de procurar és compartir propòsits (per què) i valors (com) per sobre de les actuacions concretes que portem a terme (què). Necessitem tenir confiança en les “persones” com a motor del canvi, necessitem motivar-les per a la reflexió i l’acció conjunta, necessitem no demonitzar-les pel fet de treballar en una o una altra organització (amb els matisos expressats anteriorment).

A nivell d’evolució de les organitzacions i empreses de l’economia social i mercantil i de les administracions públiques, el següent vídeo amb una entrevista a Frederic Laloux (autor del llibre “Reinventar les organitzacions”) compila força bé el sentir general de les persones assistents a les jornades:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-frederic-laloux/4368492/ 

Una breu valoració sobre el desenvolupament de les jornades

Un mes després, i amb certa perspectiva, ens agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions i aprenentatges que creiem rellevants. Per cert, teniu a la vostra disposició, a la mateixa web esmentada anteriorment, les presentacions de les diverses iniciatives, projectes i organitzacions presents a les jornades:

  • Nexus24 de la UPC.  
  • Projecte d’Edificis Positius.
  • Política de responsabilitat social corporativa de Cafès Novell.
  • Supermercat Cooperatiu Food Coop de Barcelona.
  • Projecte Revolta de gestió descentralitzada dels residus orgànics.
  • Iniciativa de la Xarxa de Sobirania Energètica per definir les bases de l’operadora municipal Barcelona Energia.
  • Plataforma de microfinançament Goteo.
  • Cèntric Gastro Bar, El Prat de Llobregat.
  • Fundació Icloby.

“Flash 1”: la importància de la qualitat, no pas de la quantitat

Durant el procés d’organització de les jornades hem tingut nombrosos inputs positius respecte de l’interès de la temàtica plantejada i la seva rellevància per sortir dels guetos habituals en els quals ens movem. Però aquest hipotètic interès no s’ha vist reflectit en el nombre de persones assistents, per sota de les nostres expectatives malgrat els esforços esmerçats a nivell de difusió i comunicació de l’esdeveniment.

Dit això, ens sembla molt important parlar de la importància dels “petits formats” per la seva capacitat per afavorir connexions veritablement transformadores: un nombre de persones reduït però adient (entre 20 i 30), formats flexibles no atapeïts de dinàmiques i conferències magistrals, dinàmiques lúdiques que permetin la interconnexió personal a través del joc. En aquest sentit, creiem que l’experiència d’enguany ens ha mostrat el camí a seguir en futures edicions de les jornades.

“Flash 2”: les fonts d’inspiració

Un dels aspectes més rellevants d’aquestes jornades ha estat la presència de diverses iniciatives, projectes i organitzacions, de sectors i característiques molt diferents (a http://tarpunacoop.org/jornades-intercooperacio/ teniu penjades les corresponents presentacions). La seva diversitat ens ha permès visualitzar que gran part dels continguts teòrics dels quals estàvem parlant (importància de les persones, de la intercooperació i la col·laboració per a la transformació real, possibilitat d’aprendre de les bones persones i dels bons professionals tot i que treballin a organitzacions “diabòliques”, etc.) es poden portar a la realitat del nostre dia a dia.

Valorem molt positivament la presència d’aquests projectes i iniciatives “inspiradores” respecte de la temàtica de les sessions, doncs afavoreixen que els debats mantinguin l’equilibri entre la necessària pràctica quotidiana possibilista i la imprescindible reflexió teòrica – utòpica.

“Flash” 3: juguem?

El primer dia, una de les dinàmiques introductòries era un joc cooperatiu, del tipus “breakout Edu”: es tractava de, per grups, anar resolent reptes vinculats a les temàtiques de les jornades, de manera que s’anaven obtenint les claus dels candaus que obrien les diverses caixes amb els reptes posteriors.

Aquests reptes eren diversos i tots ells directament relacionats amb les temàtiques de les sessions: preguntes sobre una entrevista a Frederic Laloux, repte per vincular característiques teòriques amb la realitat de diverses organitzacions, mots encreuats, etc. Des de la nostra perspectiva, tot un èxit doncs la gamificació de les dinàmiques, en qualsevol de les seves vessants, estimula i afavoreix tant la interacció entre les persones com l’assoliment dels objectius plantejats, en aquest cas introduir-nos a conceptes relacionats amb l’evolució de les organitzacions cap a models de funcionament més humans, amb més impacte social i veritablement transformadors.

A nivell general de resultats, ens és molt difícil determinar-los per una banda i/o compilar-los en un parell de paràgrafs per una altra. Sí que podem dir que els i les assistents s’han conegut i han connectat amb persones, projectes i realitats totalment diferents de les seves, aspecte que creiem ha estat clau per a la molt bona valoració que han fet del desenvolupament de les jornades (globalment, pràcticament en tots els ítems preguntats la valoració ha estat per sobre del 4 -escala 0 a 5-). Creiem que s’han identificat i compartit reptes comuns, en primera persona, des dels propòsits compartits i amb visions compartides de futur.

Per la nostra banda, com a responsables de l’organització i del desenvolupament de les jornades, hem de reflexionar tranquil·lament i sincera sobre alguns aspectes clau:

  • Quin ha estat l’impacte real de les jornades? Val la pena donar-li continuïtat? Si és el cas, com?, de quina manera?, amb quin format?
  • A nivell de finançament, aquesta primera edició ha estat suportada principalment per l’Ajuntament de Barcelona (a qui agraïm moltíssim el seu suport). Com creiem que ha de ser el model futur? Basat en subvencions? En recursos propis? Amb col·laboració econòmica de les persones assistents?
  • Paga la pena l’esforç d’organització i despesa sabent les dificultats de tota mena per aconseguir una mínima assistència (oferta amplia i variada d’esdeveniments de tot tipus a la ciutat de Barcelona, problemes interns i externs per posar el focus en un esdeveniment concret, dificultats per diferenciar-nos de la resta d’esdeveniments i posar en valor allò diferent i únic d’aquestes jornades, etc.)?

Tot i que podria semblar que sempre paga la pena fer xarxa i generar complicitats que tard o d’hora poden esdevenir projectes transformadors, és molt important reflexionar internament i amb la nostra “comunitat propera” (socis col·laboradors, Consell Rector, persones que al llarg dels anys han participat i participen de les nostres activitats, seguidors entusiastes de les nostres xarxes socials, etc.) sobre les qüestions anteriorment explicitades i qualsevol altra relacionada.

Posar la persona al centre de tot plegat, objectiu de la nostra cooperativa i de qualsevol organització de l’economia social, implica no només fer-ho a nivell d’organització d’esdeveniments, implica necessàriament avaluar sempre la relació “esforç – resultat – impacte” per mirar de millorar la qualitat de la nostra acció quotidiana.

Una idea de:

Amb la col·laboració de: