Innovació col·laborativa aplicada als projectes

Per: Francisco Esteban

Tot i que una de les àrees de treball de Tarpuna és la innovació social col·laborativa (vegeu descripció dels nostres serveis i projectes que hem desenvolupat a http://tarpunacoop.org/tarpunalab/), fa temps que ens plantejàvem que potser ens calia una revisió en profunditat tant del nostre funcionament intern com a cooperativa com de la manera de gestionar alguns projectes, principalment de l’àrea d’agricultura urbana. “A cal sabater, sabates de paper”, és una dita popular molt apropiada per il·lustrar la nostra situació. Desenvolupem projectes d’innovació col·laborativa per a tercers però ens cal un impuls a nivell intern.

Pensat, dit i fet durant els primers mesos del 2019. Amb el suport d’una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona (convocatòria de Promoció i Reforç de l’Economia Social i Solidària del 2018), hem fet una formació interna amb la Miriam Moreno, molt inspiradora i recomanable (vegeu https://www.miriaminchange.com/), hem desenvolupat un catàleg de recursos per al nostre ús intern i hem impulsat un pla d’acció vinculat amb la temàtica en tres dels nostres projectes:

Molt i molt interessant! Una vegada més, intentar implementar en projectes concrets allò après teòricament (per molt que sigui una teoria molt orientada  a la pràctica), ens ensenya i ens mostra moltes coses. La primera i principal, que les persones ho som tot o quasi bé tot.

Us expliquem, molt breument, algunes d’aquestes actuacions amb diverses consideracions a nivell d’avaluació i resultats.

Sobre les sessions de formació amb la Miriam, amb una orientació pràctica i aplicada, les dues sessions han estat molt útils (i molt ben valorades per les 9 persones participants). La primera, enfocada a treballar els aspectes que a nivell intern de Tarpuna bloquegen el treball en equip i la comunicació al voltant de les palanques “cultura – estructura – processos” per una banda, i “tecnologies – espai – dinàmiques relacionals” per una altra.

La segona, orientada a analitzar i millorar alguns aspectes relacionats amb la gestió externa dels nostres projectes: claus de la participació, com facilitar processos, dinàmiques i eines digitals de suport, mecanismes per a la presa de decisions, identificació i accions al voltant de les queixes, etc.

 

Sobre el catàleg de recursos i metodologies innovadores hem investigat a partir de les dues sessions de treball, hem posat en comú dinàmiques i metodologies que cadascú tenia al seu calaix, hem tret la pols a l’arxiu de les recomanacions dels nostres contactes, hem discutit i valorat i, finalment, hem consensuat fer un catàleg modest però útil.

El resultat: la fitxa metodològica de 9 dinàmiques (El viatge de l’usuari, Intervisió, Enredòmetre, World Café, Fishbowl, Retro, etc.), la presentació de 4 eines digitals i de 6 adreces (url) que ens han semblat interessants i gens feixugues (Caixa d’eines del programa Nexus24 de la UPC, Mini guia d’introducció al Design Thinking, Kit post-its de solucions per a la col·laboració, etc).

De moment, tot apunta a que aconseguirem l’objectiu de que sigui un catàleg útil i es faci servir en el nostre quotidià.

Sobre els projectes on hem aplicat els nostres aprenentatges  fem èmfasi en un d’ells l’Hort comunitari del Pla, a Sant Feliu de Llobregat, amb més de 40 famílies de perfils molt diversos implicades en la seva gestió. Probablement és el projecte on hem aplicat més els aprenentatges sobre la innovació col·laborativa.

Amb l’objectiu principal de crear ambients de comunicació en la comunitat, facilitar les relacions personals, millorar els hàbits alimentaris, el respecte pel medi ambient i la consciència sobre el canvi climàtic, a més d’esdevenir temps d’oci de qualitat per a les persones participants,  s’organitzen multitud d’activitats: tallers de formació en horticultura, maquinària i funcionament del sistema de reg, jornades lúdiques, berenars, trobades de neteja col·lectiva, organització de visites d’institut i dies de portes obertes, a més de les corresponents assemblees de les persones participants a l’hort.

L’acció més important per enfortir les dinàmiques col·laboratives va ser la primera Assemblea general de totes les persones participants a l’hort:

L’estructura de l’assemblea va ser molt dinàmica i participativa tot i no complir amb les expectatives de nombre de persones assistents: escalfament previ mitjançant berenar i presentació personal, dinàmica parcial “Retro” per identificar i compartir aspectes que estaven anant bé i aspectes millorables (reptes), dinàmica “World café” per identificar possibles solucions per a cadascun dels reptes.

Per als tres principals reptes identificats (gestió de l’aigua, comunicació i normativa de funcionament de l’hort), van sortir moltes idees que les persones participants van poder comentar i prioritzar, arribant pràcticament al consens.

Respecte dels resultats aconseguits, hi ha hagut clarobscurs: dificultats per concretar alguns temes (per exemple, la normativa) i per fer neteja comunitària, principalment per manca d’assistència; millora de la gestió dels conflictes mitjançant la intervenció directa i/o la mediació del personal de Tarpuna amb eines adients a cada cas; millora del funcionament quotidià gràcies a algunes de les accions ideades i executades (avisos a persones per faltes greus, difusió de la normativa via cartells i missatgeria, reducció d’escombreries, millora de l’organització del sistema de reg i de la comunicació gràcies als grups de Whatsup, etc.); escasa assistència a algunes activitats organitzades (tallers de bombes d’aigua, taller de compostatge…)

L’avaluació global de Tarpuna és molt positiva, tot i que és necessària més implicació en el projecte d’hort comunitari des d’una visió de treball i responsabilitat compartides. També, en alguns casos, s’han detectat problemes de motivació personal molt difícils de resoldre “des de fora”. Un aspecte a millorar també és la necessitat d’acompanyar processos personals d’una forma més propera.

Com deia uns paràgrafs enrere, les persones, el seu context familiar i personal, les seves necessitats expressades i no expressades, esdevenen la clau de tot. Hem après molt sobre metodologies i dinàmiques per impulsar la participació i la gestió. Hem constatat, una vegada més, que allò que ha d’estar al centre de tot són les persones. I nosaltres, com a cooperativa d’iniciativa social que recull als seus estatuts justament això, hem de seguir experimentant, aprenent, gaudint, d’allò que fa única la nostra feina: la possibilitat de treballar amb elles, colze a colze, d’acompanyar-les, d’impulsar processos d’aprenentatge compartit. I, també, tot i la dificultat, d’acceptar que cadascú té la seva vida i n’és responsable.